El municipi d’Ivars de Noguera tenia una extensió de 14,7 km 2 , abans de l’annexió de part de l’antic terme de Tragó de Noguera, el 1964. D’aleshores ençà, incorporada la part meridional d’aquell terme, la que correspon al poble de Boix, la seva supefície és de 27,14 km 2 . L’actual municipi limita al N amb el d’Os de Balaguer, a l’E i S amb Algerri, i a l’W amb Alfarràs i amb les terres aragoneses de Castellonroi i Valldellou (Llitera).
El terme d’Ivars és situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, el curs de la qual fa de termenal a ponent. Una llenca del terme de Castellonroi, on hi ha el tossal de Montderes (629 m), entra cap a l’esquerra de la Noguera i confronta amb el municipi d’Ivars pel camí de la Garriga i la font del Perepau fins a la Roca Llarga (534 m), que havia estat trifini de Tragó, Castellonroi i Ivars. A llevant, el límit amb Algerri passa per la pleta de Roda, la Roca Roja, el Cap de Comte i la Pleta Verda o Vella fins a la Noguera. Entre els accidents orogràfics d’Ivars destaca el tossal de Pi (506 m), sota la Roca Roja i prop de la Pleta Vella. Més avall hi ha la partida de les Pedrisses i el Cossiet. El límit municipal actual a tramuntana passa pel barranc del Molí de Boix, que en una gran part ha estat inundat pel pantà de Santa Anna.
El poble d’Ivars de Noguera és l’únic nucli amb població del municipi, que comprèn, a més, el despoblat de Boix.
L’extrem més meridional del terme és travessat per la carretera C-26, que va de Balaguer a Alfarràs; d’aquesta carretera surt un ramal que porta al poble d’Ivars i, resseguint de prop el curs de la Noguera per la seva esquerra, continua fins a Boix i fins a Tragó.
Rodejats de natura, amb finques de fruiters, de cereals, de serralades com : Sant Salvador, Monderes, la Serra Llarga,… El Riu Noguera Ribagorçana, el pantà de Santa Anna.
Les activitats agràries són la base econòmica del terme. Les terres de conreu són principalment de secà. Els regadius, que ocupen una extensió destacable en conjunt, se situen als fous dels cursos dels rius; es tracta d’hortes que produeixen sobretot fruiters, que es reguen amb la sèquia d’Ivars, la qual pren l’aigua de la peixera de Pinyana. El conreu principal del terme és l’ordi, encara que també hi ha una presència important de farratge, fruita dolça (sobretot presseguers), oliveres i ametllers. També hi ha algunes hectàrees de vinya. La ramaderia, poc important, se centra en la cria de bestiar porcí i oví. A finals de la dècada de 1980 la cria de conilles i de porcs experimentà un retrocés força important, però, a finals dels anys noranta es produí un augment, important en el cas del bestiar porcí.